CONTRAPORTADA.
La present publicació vol ser un vademécum condensat de conceptes bàsics per a molts sardanistesi/o amants de la Sardana on hi trobareu:
* La hístòria, evolució, present i futur de la nostra dansa.
* La transformació de la Sardana impulsada per en Pep Ventura.
* Per què la Sardana ha esdevingut un des símbols de Catalunya?
* Els compositors més importants fins el primer quart del segle XX amb les seves sardanes més conegudes.
* Variants estructurals de la Sardana.
* Com comptar i interpretar una Sardana sense deixar-hi el cervell.
* Normes per ballar una Sardana.
 |
Antoni Torrent i Marqués, nascut a Oliana (Alt Urgell) cursà
estudis universitaris tècnics a la Universitat de Barcelona i avui és
un professional liberal que exerceix com a Calculista i Consultor d'Estructures.
Ha publicat diversos articles en revistes i publicacions especialitzades.
Viu el món sardanista des de l'any 1957 i formà part d'una colla sardanista
durant dos anys. Actualment resideix a Vilassar de Mar (El Maresme)
des d'on pretén obrir la Sardana a tothom. |
PREU DE L'EXEMPLAR: 5,40 €.
EL PODEU DEMANAR A QUALSEVOL LLIBRERIA O BÉ ENVIANT-NOS UN E-MAIL O SIMPLEMENT TRUCANT-NOS PER TELÈFON AL (93-750-00-91).
* NOTA: ELS BENEFICIS DE LA VENDA D'AQUEST LLIBRET ES DESTINEN A PROMOURE I DIFONDRE LA NOSTRA DANSA.
ÍNDEX.
PROLEG
PREÀMBUL
CAP. I.- ORIGENS DE LA SARDANA
CAP. II.- HISTÒRIA DE LA SARDANA
CAP. III.- INNOVACIÓ
PEP VENTURA I CASAS
A.- REFORMAR LA COBLA
B.- REFORMAR LA COREOGRAFIA I LA MÚSICA DE LA SARDANA
C.- POPULARITZAR LES MELODIES DE LA TERRA
CAP. IV.- EVOLUCIÓ
A.- SOCIAL I POLITICA
B.- COMPOSITORS DE SARDANES MÉS EMINENTS
C.- CAP ON CAMINA LA SARDANA
CAP. V.- PER QUÈ LA SARDANA ÉS LA NOSTRA DANSA
A.- DES DEL PUNT DE VISTA SOCIAL
B.- LA COBLA I ELS SEUS INSTRUMENTS
C.- LA ROTLLANA
D.- BALLADORS
GLOSARI FINAL
CAP. VI.- QUÈ CAL SABER DE LA SARDANA?
A.- COMPOSICIÓ DE LA SARDANA
B.- VARIANT ESTRUCTURAL
C.- VARIANTS DE FORMA
D.- SARDANES SINGULARS. REVESSES
CAP.VII.- COM REPARTIR I INTERPRETAR LA SARDANA
A.- REPARTIMENT DELS PUNTS
B.- INTERPRETACIÓ DE LA SARDANA
CAP.VIII .- NORMES BÀSIQUES DE LA SARDANA
CLOENDA
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
PREÀMBUL.
És possible que a més d’un lector li estranyarà el títol d’aquest llibret; però és la pura i dura realitat. Si analitzem a qui interessa avui el món de la sardana, i dins d’aquest grup, a qui coneix a fons el tema, ens quedaríem amb un grup tan minúscul que em fa caure la cara de vergonya i em pregunto. Com pot ser que la Sardana, la dansa nacional de Catalunya, sigui la gran desconeguda entre els catalans? Quines són les causes? Per què passa això? Què podem fer per posar-hi remei?
Analitzem pas a pas aquestes preguntes.
Crec que ha mancat difusió a tots el nivells. Fins i tot avui, amb l’existència del Govern de Generalitat, els espais destinats al món sardanista són minsos i a hores intempestives. Entre tots caldria reflexionar sobre aquests espais, tal vegada la seva estructura actual interessa a poca gent.
S’han escrit qui sap quants llibres sobre la Sardana; però més d’un, de caràcter històric, són més per historiadors que per sardanistes. La seva extensió limita el nombre de lectors, no oblidem que la Sardana és el ball popular per excel·lència.
Els llibres per promoure la Sardana han d’ésser d’un llenguatge planer, no massa grans i sobre tot a bon preu. Si ens apartem d’aquest paràmetres no tindran l’efectivitat desitjada.
Caldria, també, promoure i ajudar a les entitats sardanistes destinades a fomentar i difondre la Sardana a nivell popular, dotant-les de tot tipus de informació i suport tècnic, i si cal, també un ajut econòmic inicial. Aquestes entitats, en el fons, seran les que, dia a dia i amb constància, revifaran el món de la Sardana augmentant poc a poc el nombre d’adeptes.
Crec que avui hem agafat el rastre a l’inrevés. Es premia a aquelles entitats que promouen aplecs sardanistes i s’oblida a la resta. No em manifesto en contra dels aplecs sinó a favor de les ballades populars de plaça. Els primers, amb mitjans econòmics disponibles, faran una festa a l’any amb més o menys assistència de públic sardanista; però els segons, amb menys medis econòmics, dediquem els 365 dies del any a difondre, promoure i ensenyar la nostra dansa.
També hem oblidat per complert la integració de la nostra dansa dins les escoles. Si no sembrem no segarem. Això ha comportat un envelliment prematur del món sardanista.
Front a aquesta situació crec que ha arribat l’hora de canviar de rumb, i que ,al moment de traçar el nou rumb, s’escoltin moltes opinions.